Títol: Guatemala Projectes

Fitxa tècnica
Temàtica: Reportatge social de diverses regions de Guatemala
Tècnica: Impreses en color.
Mides totals: 40X50 Nombre d’obres: 73 Possibilitat d’exposició parcial: si
Presentació: Sense reforçar, en paper fotogràfic de 40 × 50
Condicions per l’exposició: Protegides en marcs amb vidre. Despeses de devolució a càrrec de l’expositor.

Guatemala i els conflictes de la terra
Aquestes fotografies pretenen a part de les meves capacitats com a fotògraf, denunciar i donar suport a les injustícies que succeeixen a Guatemala, sobretot les sofertes pels campesinos. Cuando vaig anar a Guatemala per fer fotografies del projecte que des Gramenet Imatge Solidària va recolzar: “Enfortiment d’organitzacions camperoles per al desenvolupament productiu i resolució de conflictes de terra “vaig ser gratament sorprès per l’organització de les entitats locals, és a dir, el Comitè d’Unitat Camperola (CUC) i la Coordinadora Nacional Indígena i Camperola (CONIC), tenint en compte que el país viu, des del meu punt de vista, en una gran desorganització constant. Vaig fer un recorregut per diverses comunitats indígenes de la mà de Cesar Apesteguia, cooperant d’Entrepobles a Guatemala, a la zona de l’Estor, Mikel també d’Entrepobles del Pais Basc, juntament amb Martín i Carmelina, líders camperols que treballen per CONIC i Maria i Gustavo del CUC. Amb la seva ajuda, sobretot amb l’idioma maia, les coses van ser més fàcils. Les comunitats de la zona del Estor tenen un gran problema: és una indústria minera – Companyia de Níquel de Guatemala – filial de la multinacional canadenca Skye Resources o coneguda també amb el nom de INCO. Aquesta empresa, en 1965, va aprofitar tots els desplaçaments forçats de camperols pel conflicte armat per rebre un gran territori de 254 Km 2 al voltant del llac d’Izabal per part de la dictadura militar del moment. Aquest territori ancestralment estava ocupat pels indígenes. Aquest indígenes van tornar a ocupar petites parcel · les d’aquesta mina que va estar inactiva durant alguns anys i que, el 2005, ha renovat el permís d’explotació. L’empresa minera denúncia aquestes ocupacions i força al govern a que actuï i desocupi aquestes parcel · les amb totes les forces de seguretat possibles. Aproximadament un miler de militars i policies cremen cases i fan trets per espantar la gent i al qual fa front, se l’emporten per davant. En aquests últims anys han mort alguns camperols. Per sort, actualment aquestes organitzacions camperoles s’assabenten a la capital de l’ordre del desallotjament i el factor sorpresa desapareix ja que ara els obliguen a demanar amb un cert temps perquè la gent desocupi. Solen fer divulgació per tots els mitjans de comunicació que poden perquè assisteixin mitjans de premsa, ONG … de manera que les forces armades van més en compte de no matar. Davant d’aquests abusos, ONGs i organitzacions solidàries donen suport a aquesta gent i poc a poc, l’empresa minera ven els terrenys als pagesos, que amb l’ajuda financera d’aquestes organitzacions, els cedeixen la propietat. Personalment vaig tenir la sort de veure la donació de “La Pista” i encara que la gent estava contenta per poder dormir tranquil sota un sostre, els faltava el tros comú per poder plantar la seva Milpa. Vaig visitar les comunitats de Zetaña, Semuy III, Nova Zacaridad i La Revolució. Són formades aproximadament per 100 a 150 famílies que tenen un tros de terreny, on hi ha la casa i un camp agrari comunitari bàsicament plantat de blat de moro, fesols … per a consum propi. La comunitat de la Revolució ha patit dues desocupacions i estan avisats de la tercera. Per arribar a aquestes comunitats els desplaçaments són llargs i costosos. Normalment es camina dues o tres hores per trobar una llanxa (que travessa el llac un cop al dia, a les sis del matí i torna a les sis de la tarda) o picop (un jeep atestat de gent que passa per pistes forestals amb recorreguts de tres o quatre hores). A les comunitats hi ha un lloc comú, normalment un edifici d’obra, on hi ha l’escola, finançada per alguna organització estrangera i de vegades sense activitat ja que el govern no sempre dóna continuiïat els projectes. Aquest local també és un punt de reunió per a qualsevol tipus d’activitat. Les cases són els ranxets, fets de fulles de palmera i pels que tenen més recursos, amb sostre de llauna. No tenen llum ni aigua corrent. A la fotografia, es veuen dos pagesos refent el ranxo. Vam visitar els molins de moldre el blat que estaven finançats pel projecte, el qual deia que havien d’estar gestionats per les dones de la comunitat, ja que la dona dins la comunitats té un paper “només” de mare de molts fills que renta la roba i cuina i moldre la milpa manualment és realment dur. La junta del molí està formada per cinc o sis dones que, amb orgull, ens van ensenyar el seu llibre de comptabilitat, on deien que els comptes estaven molt clares i disposaven de diners per a qualsevol avaria del molí i per dièsel. Aquests diners els paguen les famílies quan van a moldre. Part del finançament del projecte era per a formació de líders camperols. Vaig assistir a diversos cursos de formació de diferents nivells, el primer dels quals va ser a la capital guatemaltenca, on pagesos de diveresas poblacions del país s’havien desplaçat fins allà. Eren persones que dominaven el castellà més de la seva pròpia llengua materna i després, ells mateixos anaven a les seves ciutats on s’impartien el curset transmès en la llengua indígena als líders de les comunitats. Bàsicament la formació anava sobre els acords de pau signats el 1996, una llista molt llarga que encara estava per complir i que s’havia d’exigir i lluitar per ella. El llac Izabal s’aconsella, de moment, no pescar ni consumir peix. El lema de l’empresa diu: CNG, Companyia de Niquel de Guatemala, “la mineria responsable”. Està clar que el govern del país d’origen d’aquesta empresa no permetria la contaminació amb tanta impunitat, però a Guatemala no passa res, el govern mira a una altra banda. Vull donar les gràcies als companys de Gramenet Imatge Solidària per enviar-me a fer aquestes fotos, l’experiència que m’emporto, ha estat fantàstica i inexplicable.
Vicenç Semper
Gramenet Imatge Solidària
www.gramenetimatgesolidaria.cat

guatejpg